Fotos voluntariado Mom Tik Camp 2014

TEACHER MAR (EAST THAILAND)

Extret del blog de la Mar, voluntària d'Udutama al novembre del 2014.

https://lepetiteaventureux.wordpress.com/2014/10/24/teacher-mar-east-thailand/

“A tots aquell que ensenyen amb l’esglai que fa bategar”

Qui m’ho hauria de dir que m’agradaria tan ensenyar anglès als més petits i no tan petits d’un poble perdut de l’est de Tailàndia?

Avui és la penúltima nit a “Mom Tik Camp”. Tothom dorm, només quedo jo i els sorolls del bosc que m’envolta. Des de la meva cabanyeta davant del llac penso com explicar aquest últim mes.

L’altre dia mentre donava voltes al Temple seguint els altaveus d’un camió ballant i cantant, acompanyada amb el poble Tailandès de Siam i la lluna plena; me’n adonava que certes coses ja no les podré explicar perquè ningú m’entendrà.

S’ha de viure-ho per poder arribar a comprendre-ho. A vegades és tot tan surrealista… que no sembla real. Màgic.

La gent dels pobles de Nachueak m’han acollit molt bé.
Mom Tik, Mom Da, Dad Mo m’han mimat massa,
Les noies de l’institut m’han ajudat a descobrir i comprendre un món desconegut per a mi.
”Pató” ha tingut molta paciència ensenyant-me a fer massatge Tailandès.(Aconseguir que m’enrecordi de les mil i una postures ha estat un treball molt difícil!!)
Els voluntaris que han anat arribant m’han fet sentir molt ben acompanyada.
Però el millor de tot…els nens i nenes que amb la il·lusió més gran del món han aconseguit motivar-me dia rere dia a continuar intentar ensenyar, a no parar de jugar aprenent. A TORNAR A NÈIXER

Kowp kun ka!

Wan Pen (Lluna plena) http://www.youtube.com/watch?v=3wh1kfKLpIY

Perseguint les postes de sol entre arrossars infinits

Kathin Festival http://www.youtube.com/watch?v=XDGUej51cGA
Pedalejant per Ban Hua Chang http://www.youtube.com/watch?v=MdirX1vit-A

Si esteu interessats en realitzar algun voluntariat per Tailàndia, no dubteu en posar-vos en contacte amb l’Associació Udutama. Sempre disposats ajudar, tenen dos tipus de voluntariats molt interessants.

Ara sense ganes de marxar d’aquest racó del món tan tranquil, carregaré la motxilla a l’esquena i continuaré el llarg viatge. Aquest cop a pel curs de submarinisme!!

Seguim!

CHAN KITTIN KUN…

VIVINT AMB ELS LAHU I AKHA

Extret del blog de la Mar, voluntària amb Udutama a l'octubre del 2014. https://lepetiteaventureux.wordpress.com/2014/10/03/vivint-amb-els-lahu-i-akha/

Últim dia abans de tornar a la ciutat.
La lentitud, la calma, la naturalesa… tenen les hores comptades.
Ni les gallines, ni els porcs ja no seran més el meu despertador.
El somriure ja no serà el llenguatge universal. Ja no necessitaré els signes per fer-me entendre.
No dormiré ni menjaré més en bambú. Ni coneixeré gent de creences úniques. No em farà falta aprendre a dir gràcies en una llengua diferent cada dia…
Adéu caminar per la selva mentre els mosquits em devoren
Mai m’hagués imaginat arribar a conèixer persones tan especials. Una experiència que ja mai oblidaré!

“Chao Khao”;  gent de muntanya.
Minories ètniques que sempre han viscut a la frontera del país.
La majoria van emigrar del Tibet i s’han instal•lat al cinturó de la muntanya del sur-est asiàtic fa 200 anys.
Hmong, Lisu, Karen, Akha, Lahu, … heus aquí les tribus que habiten un extens territori que recull terres de Tailàndia, Birmània i Laos. Antigament cultivaven l’Opi. Ara, la pèrdua d’identitat és el seu principal problema.
Des de la cabanya de bambú diviso una dona embolicada amb unes teles de colors i brillants; porta el cap cobert per un Barret especial, rodejat de collars de diferents colors. Les joies de plata innombrables resplendeixen al sol.

S’acumulen més núvols. Avui estan de cerimònia. Celebren que tenen menjar; que les recollides de verdures i arròs han estat bones. Estan contents i per aquesta raó avui preparen una mena d’arròs enganxifós (no m’ha acabat d’agradar gaire, …)
      

  

i fan una espècie de cerimònia amb el gall; Primer el trossegen, resen a buda i el pare de la família reparteix petits trossos aquells que se l’agenollen amb el cap cobert i les mans juntes.  Demà tocarà matar al porc i ballar tota la nit.

 
El poble Akha té una cultura molt rica. Cada mes tenen celebracions. La més important és a l’agost; construeixen un gronxador cada any i durant 4 dies tot el poble, petis i grans es balancegen, canten, beuen i ballen.
Altres elements especials de la cultura Akha:
“Holly well”: Una espècie de gàbia amb aigua estancada que la fan servir per netejar els aliments per a les cerimònies.

“Spirit gates”: Dues portes d’entrada, a cada extrem del poblat. Els Akha són persones molt espirituals. Ells creuen que aquestes portes els protegeixen dels fantasmes, dimonis i malalties. Les portes separen els esperits de la selva del poble. Està prohibit tocar-les ja que això suposaria trencar el balanç espiritual del poble.

Vaig arribar al poblat Akha farà uns dies, després d’un llarg Trekking per la selva, després d’un bany en una cascada i després de travessar encara més poblats,

La “mama”, com li diuen tots, ja m’estava esperant per acollir-me a casa seva. És una dona  Akha molt divertida. Amb mi s’ho ha passat bé, no parava de riure’s (de mi clar… sobretot quan el menjar em picava tan que em saltaven les llàgrimes, …) Però m’ha cuidat. Com una àvia. Hem dormit juntes com es costum a la comunitat Akha; homes i dones separats per una paret, … (no em pregunteu com s’ho fan …)

Abans d’arribar a Appa (poblat Akha) vaig passar uns dies amb els Lahu.
Un poblat encara més amagat a les muntanyes del nord. Arribar-hi no va ser gens fàcil. L’”Acho” em va acompanyar. Vam utilitzar un elefant per creuar rius i terres fangoses. Després d’una excursió sota un sol que cremava la pell, amb un desnivell interessant, ella amb xancletes i jo botes de muntanya… tot i així vaig caure, rodolant un metre avall. Entre mig dels arrossos. Així va ser la meva entrada triomfal a Ban Yafu; plena de terra i ben suada.

Yaha em va salvar. L’únic amb qui he pogut conversar amb anglès. Només arribar i fins al vespre parlant. Em va explicar tot sobre els Kahu, la seva família i les seves tradicions. Va tardar 5 mesos en transportar tot el bambú i només 3 dies en construir la seva casa. On jo dormiria. AL mig del poble. Tranquils. Pau. Harmonia. El vaig ajudar a cuinar, amb bambú i al terra… Va començar arribar gent del poble. Les portes sempre obertes. A fora, llamps i trons.

Hi havia un altre noi que també parlava anglès. Em van explicar que aquella nit era la última que celebraven l’enterrament d’una dona del poble. Sí, “celebraven”. Per tradició, quan mor una persona, es junta tot el poble durant 3 nits per acompanyar a la família i fer-la sentir menys sola. Acompanyada. Em van convidar. Tot el poble junt.

Bevent, cantant, jugant a cartes. No em van mirar com una estranya, al contrari, em van convidar a whisky, a fumar. Entre riures, històries, somriures vam passar la nit tot el poble Lahu Junt.

–    Et sents estrangera aquí?
–    Com no aguanto una existència empresonada, enclaustrada, el meu destí es errar, exiliar-me constantment, deixant-me temptar pel nomadisme.

(Viatge Inacabat)

El Millor?
–    Yaha
–    L’experiència de l’enterrament amb el poblat Lahu
–    Les dones Akha
–    El trekking i les muntanyes del nord
–    Somsak i Acho
–    Les nits a la cabanyeta de bambú
El pitjor?
–    Lost in translation

Gràcies al Somsak i l’Acho per mostrar-me el món de les minories ètniques del nord.
Gràcies també a l’Associació Udutama per posar-me en contacte amb ells.